El topònim Vila Domenio, es documenta "ipsa villa Domenio" a l'any 938 i en altres ocasions, sempre com afrontació, fins al 1037. Són cent anys de l'existència d'una vila que pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament una antiga masia romana situada a la contrada, nom que devia agafar la parròquia de Sant Jaume "dels Domenys" en constituir-se terme, diuen que un punt de pas en el camí de Barcelona a Sant Jaume de Galícia, que per dins del Penedès, passaria per Olesa de Bonesvalls, Avinyonet, La Munia, Sant Jaume, La Bisbal i Vila-rodona.

Què vol dir "Domenio"? En aquest cas hi ha unanimitat etimològica. Diuen que ve del llatí DOMINIUM "propietat del Senyor", no sabem de qui ni de quan, però el senyoriu dels Arcs podria existir de quan es va construir l'aqüaducte. A l'any 1228 i dintre els límits del Castell Vell (Castellví), ja es té notícia de la parròquia de "sancti Iacobi dels Domenys", demarcació on hi havia els masos anomenats del Gramatge i de Vilarodona, donacions al senyoriu de Santes Creus, aquesta darrera masia sense cap relació amb la vila del mateix nom, mentre que la primera era habitada per Berenguer de Gramatge.

Han de transcórrer més de cinc dècades per obtenir més dades de l'"ecclesia sancti Iacobi de Domenx" (1279) , que pertany al terme de Castellví de la Marca i paga un delme de 80 sous a la Santa Seu, o "sancto Iacobo de Domenys" (1280) i dues dècades més perquè el bisbe visiti l'església de "Sancti Iacobi de Dominicis" i celebri un procés parroquial (1303).

Segons el fogatge de l'any 1385, hi havia 6 focs de l'església a la parròquia de "Sant Jaime de Castellviy de Penedès". L'any 1553 eren ja 16 els focs existents a al parròquia. Després del decret de Nova Planta, Sant Jaume ja té terme propi amb 96 habitants el 1783. El 1847 es van incorporar a Sant Jaume dels Domenys els pobles de Letger, La Torregassa i Gimenells.