L'antiga quadra de Giminells és per alguns autors identificada amb els llocs de L'Hostal Nou i L'Hostal de Dalt. Els primers documents que parlen de Giminells, "les rendes de Giminells", daten del segle XIV. El fogatjament de 1365-1370, parla de la "quadra de Giminells" amb 15 focs, i diu que pertanyia a Bertran de Gallifa. Evidentment, es refereixen a l'antic castell i les seves terres, que formaven la Baronia de Giminells i Torregassa.

El 1632, el llibre "Pràctica, forma i estil", de Lluís Paguero, ens cita Giminells explicant que la part civil depenia del baró i la criminal del rei.

Els senyors de la Baronia de Giminells i Torregassa eren els Busquets, que en la segona meitat del segle XVIII varen entroncar amb els Vayreda, família olotina. L'últim baró de Giminells i Torregassa va ser Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894), gran pintor català, fundador de l'Escola d'Olot i ponent de les Bases de Manresa. La seva vídua va vendre la propietat el 1904 a causa d'un deute de 45.000 ptes. que tenia Vayreda en morir, causat per un fallit negoci d'electricitat.

El mas del Castellnou de Giminells o Gimenelles, del segle XVIII és situat damunt d'un petit turonet prop de L'Hostal de Dalt. El 1733, amb els enderrocs del castell vell, es va edificar el que avui coneixem com a castell de Gimenelles. Aquesta data es troba en diverses rajoles datades i firmades per el rajoler Duran.

El topònim Giminells, que segons Moll, sembla venir del llatí "geminellos", que significa bessons. Hom diu que aquests bessons poden correspondre a les dues muntanyes quasi simètriques que es troben a ponent del castell vell.

Del Castellvell de Giminells, situat més amunt, només en resten unes escasses runes, consistents en uns murs de pedra, d'aparell irregular, i la base d'una torre cilíndrica, feta amb pedra i fang, tot plegat de dimensions reduïdes.