El Papiolet, diminutiu de Papiol, pot venir d'un antropònim medieval juntament amb "El Papiol" de L'Arboç i "La Papiola" d'Albinyana. Potser designa propietat o domini de Bernat de Papiol que, en el mes de març de 1182, féu un conveni amb l'abat de Sant Cugat, per a defensar el senyoriu d'aquest "in loco qui vocatus Venrel".
L'església de la Mare de Déu dels Àngels, és de construcció moderna, data del 19 . A l'interior hi ha una talla de fusta de la Mare de Déu feta per un escultor barceloní i comprada per tot el poble. També destaca una cadira dels voltants del segle XVIII, donada per la família propietària de L'Ortigós quan es bastí l'església.

Una altra peça destacable és un Sant Crist de fusta d'origen barroc (segle XVI-XVII), que fou comprat a un antiquari en construir-se l'església, actualment es conserva a la rectoria se Sant Jaume. El 4 de desembre de 1916, es va fundar el Sindicato Agrícola Oficial de Papiolet, legalitzat el 16 de febrer de l'any següent i que tenia com a finalitat la defensa dels interessos agrícoles en general, el foment de l'ensenyament agrari, l'adquisició d'eines i material per a l'ús dels associats, el mutualisme i l'esbarjo dels socis i de les seves famílies.

El 30 de juliol de 1916 la Comisión Organizadora de la Sociedad, per mitjà del seu president, Pablo Palau Ferrer, va comprar a Francisca Sicart Soler i a Juan Solé Ferrer, veïns de Llorenç, una casa situada a la plaça del Pi del Papiolet, pel preu de nou-centes pessetes, que es van pagar en efectiu. Aquesta casa avui encara és la seu social de la Societat Cultural i Recreativa del Papiolet.

El Cafè del local social s'anomena per primera vegada el 6 de gener de 1930, quan en una reunió general ordinària es parla del seu lloguer.

En l'escriptura que es va formalitzar el 10 de setembre de 1918 per la compra d'una casa, es va descobrir que el carrer Benet Jané era conegut com el carrer de la Lluna, i la plaça on hi ha la Societat com a plaça del Pi.