Sant Jaume dels Domenys 1901 - L'Arboç 1990

Va néixer a Sant Jaume dels Domenys, el 19 d'abril de 1901. Adquireix les primeres nocions de música amb el vicari de la parròquia de Sant Jaume. Estudia piano i solfeig, inicialment a l'escola del senyor Gomis del Vendrell, i més endavant, a la del mestre Vinyals de Vilafranca, on estudia harmonia, contrapunt, fugues, etc... seguint el mètode Morera i on adquireix la tècnica de compositor.
La seva producció musical comprèn cants religiosos, folklòrics, caramelles, danses, una opereta, la seva vocació, però, són les sardanes. L'any 1926 fou estrenada la primera sardana "La Montserrat" per la Cobla Barcelona a Llorenç del Penedès, dedicada a la seva promesa, la Montserrat Sensé de l'Arboç. L'any 1928 s'estrena al Teatre Arbocenc l'obra musical i costumista "Visca la Festa Major", amb la lletra d'Andreu Suriol. Des que es va casar amb Montserrat Sensé, va residir a l'Arboç. Va dirigir l'Orquestrina Catalana, que després va passar a dir-se Orquestra Albéniz. Quan aquesta es va dissoldre, va passar a dirigir l'Orquestra Melodia del Vendrell, posteriorment transformada en cobla orquestra. Quan es va jubilar, el seu lloc fou ocupat per Jaume Marcè Diu. La seva producció sardanística és de més de 80 obres. Entre d'altres, esmentem: Record de l'Avi, Montserrateta, La Giralda de l'Arboç, Festa Sant Julià, La nostra dansa, La Font de Beu i Tapa, Càndida Rosa, Violetes del Bosc. Van ser nombrosos els homenatges que li van oferir pobles i ciutats durant la seva vida, entre ells el que va rebre del poble de Sant Jaume, el dia 1 de juliol de 1990, organitzat per la Societat Cultural i Recreativa i per l'Ajuntament, en el qual es va oferir una composició titulada A Sant Jaume dels Domenys, que fou estrenada aquest mateix dia, interpretada per la Cobla-Orquestra Melodia. Dotze dies després, el 13 de juliol, va morir en el seu domicili de l'Arboç a l'edat de 89 anys.

Sant Jaume dels Domenys 1881 - Palma de Mallorca 1956

Neix a Sant Jaume dels Domenys l'any 1881 i mor a Palma de Mallorca l'any 1956. Botànic i farmacèutic, fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d'Història Natural de les Balears i estudià la flora de Mallorca i, especialment, la de Cabrera.

Publicà "Les plantes medicinals baleàriques" (1954, reeditat el 1981 i el 1983) i, pòstumament, "Catàleg de la flora de l'illa de Cabrera i dels illots que l'envolten" (1976).

Sant Jaume dels Domenys 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939

Fill de metge, molt jove debutà en el món literari. El 1899 ja freqüentava "Els Quatre Gats" on probablement feu amistat amb Picasso, que el retratà. Residí llargues temporades a París. Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza tant per l'afany normalitzador de la cultura catalana com per estar influenciada pels dos corrents dominants de l'època: el Modernisme i el Noucentisme.
Maseras va ser un treballador infatigable. Milers i milers d'articles periodístics, on va fer servir més de deu pseudònims (un d'ells, "Jaume dels Domenys"), més de cinquanta traduccions. Va intentar el teatre, va practicar la poesia, però el gruix principal de la seva obra és la narrativa, amb més de cent contes i onze novel·les, entre les quals "Fets i paraules de mestre Blai Martí" (1906), "Ildaribal" (1915), "La fira de Montmartre" (1926) són les més significatives.

Novel·lista, autor teatral i traductor. Visqué en la seva joventut els atzars de la bohêmia modernista. Viatjà per Europa i Amèrica del Sud i residí unes llargues temporades a França, on féu obra de propaganda del nacionalisme català. Conreà la poesia Delirium (1907), el seu primer llibre, de cadentista; Èglogues (1917) i La llàntia encesa (1926)-, el teatre -L'hereu (1929), drama naturalista, i Guerau i Marta (1931), història romàntica d'un amor impossi ble-, la crítica -Interpretacions i motius (1920)- i la prosa lírico-narrativa -Sota el cel de París (1910) i El llibre de les hores cruentes (1921)- sobre la guerra europea. Traduí, entre molts d’al tres, Shakespeare i Molière i publicà al guns llibres de divulgació -Resum d'història del comerç (1934), Joan Maragall (1936), etc. Amb tot, la narrativa és la part més important, quantitativament i quali tativa, de la seva obra. La majoria de les seves novel·les -Edmon (1908), L'evasió (1929), La fira de Montmartre (1926), Zodiac (1934)- són unes narracions decadentistes d'anàlisi psicològica de tràgiques inadaptacions romàntiques i pretenen aportar un missatge filosòfic vitalista i pessimista alhora. Una vida obscura (1927), en canvi, adopta la forma de la novel·la realista derivada de la narració costumista del segle passat, mentre que A la deriva (1921) és una novel·la poemàtica i simbòlica, influida sens dubte per les obres d'Eugeni d'Ors. Altrament, el 1910, amb L'adolescent, Maseras introduí en el país la nova narració històrica de rivada de Salammbó de Flaubert i inicià alhora l'altre vessant de la seva producció -Les aventures de Mestre Blai Martil (1928). Escriví també molts contes -Contes fatídics (1911), Contes a l'atzar (1918), Setze contes (1922) Figures d'argila (1927) i La ratlla (1929), que segueixen les mateixes tendències servables en la seva obra novel·lística i revelen la influència de D'Annunzio, Anatole France, Hofmann, Poe, Hawthorne, i, probablement, Wilde. Assolí coetàniament una certa cotització i fou traduït al castellà i a l'italià.