El projecte s’ha realitzat amb l’assessorament del Gepec EDC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans), una organització ecologista sense ànim de lucre amb seu a Reus.

La riera de Marmellar és un dels principals afluents del riu Foix, sent un dels rius que conforma els rius costaners de Catalunya. Connecta les muntanyes del Montmell (Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar) amb les muntanyes del Parc del Foix (Espai Natural Protegit del Foix). La importància d’aquesta connectivitat és fonamental per les diferents poblacions d’espècies de rèptils, amfibis, aus, mamífers i una extensa llista d’espècies d’invertebrats.

La riera de Marmellar actua clarament com un corredor ecològic que evita l’aïllament de les poblacions de flora i fauna, permetent la dispersió de moltes espècies, com per exemple el vidriol o bívia, o la serp d’aigua, espècies que arriben pràcticament fins la costa resseguint les riberes. La restauració vegetal amb espècies autòctones produeix una fixació dels marges fluvials i ajuda a reduir el risc de riuades. A més actua com a filtre biològic i millora la qualitat de l'aigua.

Per tal d’assolir aquest objectiu s’ha realitzat la millora de l’hàbitat mitjançant diferents actuacions:

Adequació d’antiga caseta de d’electricitat com a refugi de quiròpters

S’han realitzat diferents modificacions a la caseta per adaptar-la com a nou refugi experimental per a ratpenats. S’ha netejat el terra de la caseta, s’ha impermeabilitzat amb lona i ciment i s’ha modificat el forat superior de la caseta per adaptar-lo com a accés per als ratpenats.

S’han retirat també les branques d’un pi i d’un llorer d’índies que posaven en perill l’estructura de la caseta i que poden impedir la possible entrada i sortida dels ratpenats.

Instal·lació d’estacions de seguiment de ratpenats i instal·lació de refugis per gaig blau, xoriguer i altres aus

S’han instal·lat 2 estacions de seguiment per a ratpenats que consten de 10 refugis en total: 2 de fusta d’una sola cavitat, 2 de fusta doble de dues cavitats, 2 de ciment rodons, 2 de metàl·lics de doble cavitat i 2 de teules.

També s’han instal·lat 20 caixes per pàrids, 2 caixes per xoriguer, 4 caixes per xot i 1 caixa per gaig.

Creació de refugis per amfibis i rèptils

S’han creat diferents refugis per a rèptils amb amuntegaments de tronc, branques i pedres en zones llunyanes de la llera del riu. Altres s’han instal·lat més a prop de l’aigua per facilitar refugis a amfibis. S’ha portat un remolc de pedra per evitar la retirada de pedra de la zona.

S’han instal·lat pedres llises per facilitar zones de refugi i insolació als rèptils.

S’ha recorregut tot el tram de riera per retirar acumulacions de matèria orgànica i evitar així l’eutrofització de l’aigua.

Dies després de completar l’actuació s’ha comprovat la presència de rèptils sota les pedres d’un dels refugis.

Control de la població de cranc vermell

La captura s’ha realitzat en 3 punts, zona nord, zona pujada i pèlag.

S’ha realitzat captura amb nanses amb esquer i de forma manual. La instal·lació de les nanses s’ha fet al vespre i s’han recollit al dia següent pel matí. L’actuació es va fer la primera setmana de setembre.

En total s’han capturat 12 crancs vermells. També es va capturar una granota verda que es va retornar ràpidament i en bon estat al medi.

Control de l’expansió de la canya

S’han estassat els rodals de canyar dens envellit existents a la riera. Pel que fa a l’estat arbustiu on l’espècie més abundant és l’esbarzer (on la cobertura en alguns punts supera el 80%), s’han conservat totes les àrees amb estrat arbustiu, ja que són refugi de moltes espècies, així com a font d’aliment per a petits mamífers.

A les zones més entollades o inundades, amb presència de fangar, on apareix alguna petita població de boga (Typha angustifolia) i canyís (Phragmites australis), s’ha mantingut l’hàbitat, ja que es un zona idònia per l’amagatall de diferents espècies.

Sí que s’han desbrollat les poblacions de Araujia sericifera i Yucca aloifolia, sobre les que s'actuarà juntament amb la canya amb l’objectiu de erradicar-les ja que estan considerades espècies exòtiques invasores.

Recuperació del bosc madur de ribera

S’ha realitzat una restauració vegetal del bosc de ribera amb vegetació pròpia de l’ecosistema.

Les unitats, espècies i format que s’han plantat són Ulmus minor, Salix alba, Populus alba, Fraxinus angustifolia, Populus nigra, Olea europea var sylvestris, Celtis australis i Crataegus monogyna.

Tots els arbres fan uns 2,5 m d’alçada, menys les oliveres que fan uns 60-80 cm.

Senyalització divulgativa dels valors naturals i ordenació de l’accés

S’ha dissenyat i instal·lat un cartell informatiu amb els valors de l’espai i la seva biodiversitat i un cartell informatiu que explica la importància dels ratpenats i la funció del refugi experimental.

La ruta i l’accés a la zona han estat senyalitzats amb cartells i estaques de seguiment. La ruta comença al pas de la pujada, passa pel pèlag gran i finalitza a la cova.La ruta i l’accés a la zona han estat senyalitzats amb cartells i estaques de seguiment.

El cost total del projecte ha sigut de 19.425,07 EUR, el 70 % aportat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb cofinançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 (operació 07.01.01) i la resta per l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys.