Escriptor

Sant Jaume dels Domenys 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939

Fill de metge, molt jove debutà en el món literari. El 1899 ja freqüentava "Els Quatre Gats" on probablement feu amistat amb Picasso, que el retratà. Residí llargues temporades a París. Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza tant per l'afany normalitzador de la cultura catalana com per estar influenciada pels dos corrents dominants de l'època: el Modernisme i el Noucentisme.
Maseras va ser un treballador infatigable. Milers i milers d'articles periodístics, on va fer servir més de deu pseudònims (un d'ells, "Jaume dels Domenys"), més de cinquanta traduccions. Va intentar el teatre, va practicar la poesia, però el gruix principal de la seva obra és la narrativa, amb més de cent contes i onze novel·les, entre les quals "Fets i paraules de mestre Blai Martí" (1906), "Ildaribal" (1915), "La fira de Montmartre" (1926) són les més significatives.

Novel·lista, autor teatral i traductor. Visqué en la seva joventut els atzars de la bohêmia modernista. Viatjà per Europa i Amèrica del Sud i residí unes llargues temporades a França, on féu obra de propaganda del nacionalisme català. Conreà la poesia Delirium (1907), el seu primer llibre, de cadentista; Èglogues (1917) i La llàntia encesa (1926)-, el teatre -L'hereu (1929), drama naturalista, i Guerau i Marta (1931), història romàntica d'un amor impossi ble-, la crítica -Interpretacions i motius (1920)- i la prosa lírico-narrativa -Sota el cel de París (1910) i El llibre de les hores cruentes (1921)- sobre la guerra europea. Traduí, entre molts d’al tres, Shakespeare i Molière i publicà al guns llibres de divulgació -Resum d'història del comerç (1934), Joan Maragall (1936), etc. Amb tot, la narrativa és la part més important, quantitativament i quali tativa, de la seva obra. La majoria de les seves novel·les -Edmon (1908), L'evasió (1929), La fira de Montmartre (1926), Zodiac (1934)- són unes narracions decadentistes d'anàlisi psicològica de tràgiques inadaptacions romàntiques i pretenen aportar un missatge filosòfic vitalista i pessimista alhora. Una vida obscura (1927), en canvi, adopta la forma de la novel·la realista derivada de la narració costumista del segle passat, mentre que A la deriva (1921) és una novel·la poemàtica i simbòlica, influida sens dubte per les obres d'Eugeni d'Ors. Altrament, el 1910, amb L'adolescent, Maseras introduí en el país la nova narració històrica de rivada de Salammbó de Flaubert i inicià alhora l'altre vessant de la seva producció -Les aventures de Mestre Blai Martil (1928). Escriví també molts contes -Contes fatídics (1911), Contes a l'atzar (1918), Setze contes (1922) Figures d'argila (1927) i La ratlla (1929), que segueixen les mateixes tendències servables en la seva obra novel·lística i revelen la influència de D'Annunzio, Anatole France, Hofmann, Poe, Hawthorne, i, probablement, Wilde. Assolí coetàniament una certa cotització i fou traduït al castellà i a l'italià.